ELENA MAESTRE - CARPETA DOCENT

Elena Maestre

Jo - Mestre

Tenint en compte el canvi de visió que actualment es planteja des de totes les versions de la docència (constructivista), “ens centrem en l'aprenent com l'actor principal i no el mestre. Els canvis sempre són difícils i apareixen traves. Entre les dificultats que això suposa en est articulo ens planteja una mes, de la qual, jo almenys no havia llegit abans, i no es fins que punt els nostres companys de psicologia estaran o no en desacord :
Com es porta el de ja no ser jo (el professor) el centre del meu món?

Estic disposat a perdre una part del control, a favor de crear situacions propícies per a l'aprenentatge on l'alumne és el centre?

Si jo ja no sóc el centre, tots els que tenim l'objectiu comú respecte a l'alumne treballem en comú o remem cadascun per separat?

Per ser professor universitari es necessita un “plus de confiança” que no cal confondre amb ego. Nosaltres, professors novells, tenim encara present el primer dia que entrem en una classe, en aquest moment passes a ser observat per 100 adolescents amb el que suposa, si no tens aquest plus és difícil.

D'altra banda està la sensació de quan arribes a un departament i reps un pla docent, una assignatura…. Trobes la figura aquí vinculada amb l'EGO pel meu “Golum del Sr dels Anells”…el meu temariooooo, el meu powerpoint... L'article parla de la necessitat del treball en equips docents per poder aconseguir el fi comú.

És un canvi de paradigma que suposa un canvi profund que afecta a fonaments com l'ensenyament generós, mantenir la capacitat d'escoltar, l'aprenentatge i el “saber canviar” com a forma de treball.

És com l'evolució de les espècies: Els neandertals eren mes forts, tenien cervells mes grans i vivien en famílies, els sapiens menys robusts i amb cervells mes petits, però eren capaços d'adaptar-se i vivien en clans funcionals que transmetien els coneixements.
Si no volem una universitat divergent a la societat actual siguem sapiens….

Ja Issac Asimov (the King!! com a bona friki que sóc) va vaticinar en els anys 80 aquest canvi i com el propi alumne i segons les seves inquietuts seria l'actor principal del seu aprenentatge

La motivació

Però no sol aprenentatges teòrics, fa poc dies hem tingut un exemple IMPRESSIONANT sobre l'aprenentatge de competències des del nou paradigma. El nou plusmarquista de javalina Kenyà que és el nou campió mundial va apendre la seva tècnica i es va “autoentrenar” amb videos de youtube. Així Mr Youtube demostra la importància de la motivació, així em plantejo que en la formació reglada si el docent aconsegueix despertar i guiar la motivació l'aprenentatge pot ser molt satisfactori per a docent i aprenenta.

Llegir la notícia

Autors de l’argumentació

-Bain, K (2004).Lo que hacen los mejores profesores universitarios

-De la Herrán Gascón, A (2008). La superación del propio egocentrismo como competencia básica del profesorado universitario.
http://www.uam.es/personal_pdi/fprofesorado/agustind/textos/superacionego.pdf

-De Miguel Martínez Martín, M Viader Junyent , M (2008). Reflexiones sobre aprendizaje y docencia en el actual contexto universitario. La promoción de equipos docentes.
http://132.248.192.201/seccion/bd_iresie/iresie_busqueda.php?indice=autor&busqueda=VIADER JUNYENT, MANUEL&par=&a_inicial=&a_final=&sesion=&formato=largo

-Gimeno Sacristán, J. & Pérez Gómez, A. I. (1992). Comprender y transformar la enseñanza.

-Henry A. Giroux (1997). Los Profesores como Intelectuales Transformativos
http://www.revistadocencia.cl/pdf/20101021065849.pdf.
http://henry-giroux.blogspot.com.ar/ . También: http://www.henryagiroux.com/

-Gimeno Sacristán, J. & Pérez Gómez, A. I. (1992). Comprender y transformar la enseñanza. Madrid: Morata.

Anàlisi de la proposta de reforma d’estructures i d’organització administrativa de la UB

A l’anàlisi de la Proposta no ens podem oblidar que fa uns pocs mesos es va presentar al Claustre una altra proposta de reforma de Estatut de la UB en la qual es proposava, entre altres qüestions controvertides, la reducció de les grandàries dels òrgans de govern, la qual cosa coincideix amb la proposta actual en el sentit que hi hagi menys gent a l’hora de prendre decisions. És un dels punts que pot suposar un dels canvis mes profunds.

El govern català, coincident en aquest objectiu amb el govern estatal, pretén reconvertir les universitats públiques, igual que tot el sector públic, fomentant el negoci privat. En definitiva, es tracta d’un canvi de model. En el cas de les universitats, a més, hi ha la particularitat de que es vol reduir al mínim, o eliminar, la seva autonomia, malgrat ser un principi constitucional, i, per això, l’atac és doble: reducció del finançament i canvi de govern.

En un context en el qual els Rectors catalans i espanyols s’oposen a les mesures que presenta el Ministre Wert o, en algun cas, demanen més temps per reflexionar, quin sentit té plantejar una reforma estructural com la proposada a la UB quan aquesta no enfoca els principals problemes universitaris que tenim avui?

Motivació de la Proposta

Val a dir que ni molt menys defensem la situació actual de la Universitat i que cal realitzar reformes (de fet la situació actual és generadora de grans injustícies i desequilibris), però s’ha de fer d’una altra manera.

Per poder fer una proposta coherent primer s’han de determinar els problemes actuals: de la institució, com a Universitat Pública i compromesa socialment, i de cadascun dels col·lectius de la comunitat universitària (Alumnat, PAS i PDI).

La major part de la justificació es motiva en la grandària, o massa crítica, de les unitats, però no s’explica amb claredat perquè això, en tots els casos, ha d’ésser el fet determinant en la millora, d’una banda de la qualitat de la docència i la recerca, i, d’altra banda en l’estructura administrativa.

No es plantegen amb concreció mesures per a la millora de la qualitat de la docència i la recerca. Més enllà de parlar de la “massa crítica”, quines mesures es preveuen? I per exemple, en les unitats que ja compleixen el criteri de “massa crítica”, es faran propostes de millora?.

L’estalvi previst justifica una reforma d’aquesta envergadura? I els majors ingressos, es poden fonamentar en una hipòtesi tan incerta en aquests moments, com és l’increment d’alumnat estranger? En tot cas cal analitzar altres causes estructurals de la situació econòmica de la UB, com ara, l’insuficient finançament per part de la Generalitat de Catalunya.

Formació i especialització del PAS?, els comentaris que es fan són de menyspreu vers el PAS. Es dóna la impressió, una vegada més de què aquests són els dels típics tòpics, és a dir, funcionaris amb manguitos i amb total despreocupació amb el Servei alhora que es tracta d’una persona privilegiada. Doncs no és així, i això molesta molt, les referències que es fan a la manca de formació, especialització, etc., etc. I, per posar un exemple, per què no es mencionen les inadequades o inexistents estructures de gestió, on el PAS no pot desenvolupar i/o aplicar les seves competències, les seves capacitats, les seves habilitats i els seus coneixements cap a l'excel·lència?

Criteris emprats per a les fusions i propostes d’estructures

En molts casos semblen contradictoris i la manca de concreció de les propostes, que semblem més realitzades a conveniència de pressions, en aquest cas internes, de la mateixa UB. Per posar alguns exemples, no es veu prou explicada quina és l’afinitat de Geologia amb Biologia (quins estudis, o recerca, etc., comparteixen? O com s’organitzarà l’agrupació de PDI de diferents especialitats en un mateix departament compartit? O com s’estructuraran les unitats administratives anunciades a cada Centre? Serà tot això a decisió o conveniència de cada degà o cap de departament?.

És preocupant també la manca de concreció envers al CRAI (Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació) Les biblioteques i unitats transversals que formen part d'aquest servei suposen més d’un 10% de la plantilla del total de PAS i sent un dels serveis de la UB amb més projecció internacional és únicament citat dins d’altres unitats específiques i relegat a una futura segona fase del projecte.

Repercussió als treballadors i les treballadores

Hi ha manca d’informació i criteris que són essencials per a valorar com els treballadors i les treballadores es veuran afectats, tant pel que fa al PAS com al PDI. Encara que es mencioni el “manteniment d’efectius”, cal concretar que s’està plantejant veritablement.

Mantenir els efectius no és només tenir el mateix número de persones, que fins i tot això no quedar clar. Es contempla, per exemple, la reposició de les vacants que s’està produint? que actualment estan limitades (taxa de reposició actual del 10% en PDI) o suprimides (taxa de reposició del 0% en PAS). Cal concretar primer el número inicial, és a dir la Plantilla necessària, de què número en parlem?.

Tampoc és acceptable que “el manteniment d’efectius” sigui amb la contínua precarització del personal. Manca concretar la relació de llocs de treball, amb la concreció dels llocs estructurals que són necessaris. Cal garantir que no es continuï substituint Permanents per Temporals, i l’abús que es fa d’aquests (mà d’obra precària i més barata). En definitiva, És necessari concretar exactament quina estructura de llocs de treball s’estan proposant.

Credibilitat

La Proposta proposada, i tot el període previst per a la seva implementació, ja s’està utilitzant com a excusa per a continuar sense resoldre els problemes actuals, alguns dels quals s’arrosseguen des de fa molts anys, i no complir els diferents Acords i Convenis signats, tant del PAS (desenvolupament de la RLT, carrera professional, flexibilitat horària, increment d’encàrrecs i comissions de serveis, etc.) com del PDI (manca d’una RLT, estabilització de PDI, PDI acreditat per a Promoció, etc.).

No compleix la llei de funció pública, doncs, sistemàticament i des de fa molts anys, cada vegada hi ha més Comissions de Servei, Encàrrecs de Funcions, etc. i la gran majoria superen la durada màxima prevista a la llei.

Procés participatiu

Cal garantir, amb temps i dades exhaustivament detallades, la participació dels Centres i dels Departaments, així com de la representació de l’alumnat.

Així mateix és imprescindible la negociació efectiva amb la representació sindical dels treballadors i treballadores, per la qual cosa cal la informació exhaustiva de les estructures i que es concretin amb exactitud tots els llocs de treball del PAS i del PDI que queden afectats per la Proposta, i també que es concreti el procés d’implementació previst.

No ens trobem d’una simple modificació o fusió de dos Facultats o Departaments, es tracta d’una ampla una reforma estructural de la UB, fins i tot tindrà implicacions estatutàries. Per tant demanem què abans de portar a l’aprovació del Consell de Govern la Proposta definitiva de reforma, prèviament el Claustre de la UB s’hagi pronunciat de manera favorable.

A l’escola d’infermeria

Dins de les fusions que es proposen, l’escola d’Infermeria passaria a unir-se amb Odontologia , Podologia i Medicina. No es realitzaria en iguals condicions com es pot veure en el nom proposat “Medicina i ciències de la salut”.

Nosaltres som un ensenyament jove, així que els nivells de recerca i dels trams de transferència que s’han utilitzat per realitzar els càlculs de “rendibilitat” no es compleixen per part de l’escola.

En aquesta fusió es considera l’ensenyament com a ciències de la salut sense tenir en compta el vessant social, el 70% de les tesis llegides en els dos últims anys a l’escola han sigut de caràcter qualitatiu més properes a les ciències socials que a la medicina.

Som un dels ensenyaments amb més matriculació, ja fa uns quants anys que el clínic va suggerir que un dels grups de docència es realitzes al campus del clínic, i l’escola es va negar…. Crec que ja ho han aconseguit

En el departament

Es proposa la fusió dels 2 departaments (dins de l’aprimament d’òrgans participatius). Un sol departament té menys pes en el macro complexe format juntament amb el de medicina.

Amb l’excusa dels propers canvis, decisions que es tenien de prendre per aquest curs lectiu s’han deixat en espera…. Entre altres la tornada de l’assignatura Dietètica i Nutrició com assignatura pròpia

I les jubilacions? Hi Haurà reposició?.... en el nostre departament en els pròxims 5 anys hi haurà un gran nombre de jubilacions, és perdran aquestes places, és cobriran amb associats?.
CCOO i amb la informació subministrades per les companyes de Bellvitge que van anar al Claustre del Juliol 2014